Miguel Ruibal (1955-)

Vaig conèixer en Miguel Ruibal ara fa uns quants mesos; me’l va presentar un amic col·leccionista, en Jordi Planas. Vam acordar de veure’ns perquè m’ensenyés un dels seus treballs. Mentre ell em comentava el que feia, jo em vaig quedar realment sorprès amb la seva obra, tan seva, tan personal i alhora tan diferent. Em van impressionar les seves sèries: equilibristes, desemparats, músics, gent estranya, cares i caretes, onírics i retrats de qui sap qui... L’artista havia creat un món de personatges per a la seva obra.

Quan vaig comentar-li tanta varietat, les seves paraules van ser les següents: “El pitjor que li pot passar a un artista és repetir-se a si mateix”. Em va interessar tant el seu treball que li vaig proposar de fer un llibre de les seves obres. Vaig voler saber molt més la seva vida i la seva obra, però la seva resposta fou aquesta: “Aspiro a provocar preguntes, no pas a oferir respostes”. Aquestes foren les seves paraules. Per trobar aquestes respostes, fullegeu les pàgines d’aquest llibre. Us sorprendrà de la mateixa manera que em va sorprendre a mi.

Vicente Coromina